| CATEGORII DOCUMENTE |
| Bulgara | Ceha slovaca | Croata | Engleza | Estona | Finlandeza | Franceza |
| Germana | Italiana | Letona | Lituaniana | Maghiara | Olandeza | Poloneza |
| Sarba | Slovena | Spaniola | Suedeza | Turca | Ucraineana |
DOCUMENTE SIMILARE |
|
ELS PRONOMS FEBLES
Formes
Els pronoms febles sescriuen sempre separats del verb, tant si se situen davant com darrere: ens estima, lajuda, canvial, escriu-mel.
La major part dels pronoms febles presenten formes diferents segons la posici que prenen respecte al verb (davant o darrere) i la grafia amb què comena aquest (vocal o consonant). Les formes sn les segents:
Plenes (me, te, se) darrere un verb acabat en consonant o diftong decreixent: va trobar-te, ajudau-me.
Reforada (em, et, es) davant un verb comenat en consonant: el mira.
Elidida (m, t, s) davant un verb comenat en vocal o h: mescriu, sha aixecat.
Reduïda (l, n, m) darrere un verb acabat en vocal: miral.
Collocaci
Els pronoms se situen, generalment, davant del verb: men dna, se sent, hi arribar.
Van darrere el verb quan aquest està en impertiu, gerundi o infinitiu: recorda-mho, anar-hi, trobant-ne.
En els temps composts i les perfrasis verbals poden anar collocats tant davant com darrere el verb: men vaig anar / vaig anar-men.
En cas de combinaci, tots els pronoms es colloquen davant o darrere del verb, segons convingui. No podem collocar-ne un davant i laltre darrere: tel prendr, va recollir-mel.
Els pronoms em, et, es, en combinaci amb altres pronoms, adopten les formes plenes (me, te, se): me la deixa, te la compra, sen recorda.
Si hi ha contacte de vocals entre pronoms (te + el, se + en), es produeix elisi i en aquest cas cal posar lapòstrof tan a la dreta com es pugui: sen va (se + en), men ric (me + en).
Si el verb comena en vocal o h, el segon pronom sapostrofa amb el verb: te lagafa (te + el), me lobre (me + el).
Els pronoms el, els, en, darrere dun verb acabat en consonant o diftong, adopten les formes -lo, -los, -ne (va tenir-lo, agafau-ne); en canvi, si van darrere un altre pronom, adopten les formes -el, -els, -en: mireu-vos-el, repartiu-los-en.
LA SUBSTITUCIO PRONOMINAL
|
1a persona |
singular |
em |
Em rent. |
|
plural |
ens |
Ens esperen. |
|
|
2a persona |
singular |
et |
Testim. |
|
plural |
us |
Us odia. |
|
|
3a persona |
reflexiu |
es |
Es renta. |
|
pronoms |
substituci pronominal |
exemples |
el, la, els, les |
SN definit : introduït per article, demostratiu i possessiu. |
Has comprat el pa ? S, lhe comprat. Tens els meus apunts ? No, ja tels he tornat. |
|
en |
SN sense determinant. |
Vols carn? No, no en vull. |
|
SN introduït per indefinit, quantitatiu i numeral. En aquest cas el pronom no substitueix el determinant. |
He duit molts dexàmens i no nhe corregit cap. |
|
|
ho |
això, allò |
Has trobat allò? No, no ho he trobat. |
|
proposici subordinada |
Vols que tajudi? No, ara no ho vull. |
|
1a persona |
singular |
em |
Em rent les mans |
|
plural |
ens |
Ens compren regals. |
|
|
2a persona |
singular |
et |
Et rentes la cara. |
|
plural |
us |
Us duen les notes. |
|
|
3a persona |
reflexiu |
es |
Es posa ms amanida. |
|
singular (mascul i femen) |
li |
Has telefonat a na Paula? No, ja li telefonar demà. |
|
|
plural (mascul i femen) |
els |
Telefonaràs als mes pares? S, avui mateix els telefonar. |
Combinaci CD i CI
En aquesta contrucci lordre de combinaci s el segent: primer el CI i desprs el CD.
Verb + CI + CD: Varen dur la capsa als nins a casa → Varen dur-los-la a casa(CD: el) (CI: els) (CI+CD)
Aquesta construcci es presenta quan es combinen: CD (el, la, els, les) + CI (li). En aquest cas :
el CI li es transforma en hi
lordre de combinaci saltera i primer es colloca el CD i desprs el CI
En Miquel du el disc a na Laia → En Miquel lhi du.
(CD: el) (CI: li) (CD+CI)
|
pronoms |
substituci |
exemples |
|
el, la, els, les |
substantiu determinat: introduït per article, possessiu o demostratiu |
s el secretari de lInstitut? S, ls. |
|
ho |
substantiu interminat |
Aquell home s escriptor? S, ho s. |
|
adjectiu |
Ets tmid? S, ho som. |
|
|
proposici subordinada |
Pareix que plourà. Ho pareix. |
Complement de règim verbal (CRV) i complement circumstancial (CC)
|
pronoms |
substituci |
exemples |
|
en |
complements introduïts per la preposici de |
Tadones del que fas? No, no me nadon mai. (CRV) Arriben turistes dAlemanya? Narriben turistes. (CC) |
|
hi |
complements introduïts per qualsevol preposici que no sigui de |
Tacostumes a la bona vida? S, mhi acostum ràpidament. (CRV) Aniràs a Barcelona? S, hi anir demà. (CC) |
|
complements circumstancials de mode (encara que vagin introduïts per la preposici de) |
Saps caminar de genollons? No, no hi s caminar. |
No totes les combinacions de pronoms sn possibles. Per exemple, no podem combinar:
en + en
Ha duit pernil del poble → Nha duit pernil (del poble)
(CD:en) (CC:en) → Nha duit del poble (pernil)
hi + hi
Anirem a Mallorca amb avi → Hi anirem a Mallorca (amb avi)
(CC:hi) (CC:hi) → Hi anirem amb avi (a Mallorca)
en + ho
Treu això de larmari → Treu-ne això (de larmari)
(CD:ho) (CC:en) → Treu-ho de larmari (això)
ho + hi
Duc això al magatzem → Ho duc al magatzem (això)
(CD:ho) (CC:hi) → Hi duc això (al magatzem) ACTIVITATS
1. Substitueix els CD per un pronom feble:
a) Tothom volia tenir ra.
b) Convidar na Lluïsa a sopar.
c) Demanem-li que hi feia.
d) Va obrir la porta amb gran energia.
e) Havia comprovat que era antipàtica.
f) Trobau-me menjar on sigui.
2. Substitueix: primer noms el CD; desprs noms el CI; finalment, tots dos complements alhora.
Recomanar aquest llibre a nIgnasi.
Exemple:
a) He venut la brusa a na Maria.
b) Aviat retornaran el material a na Lluïsa.
c) Han apujat el sou a en Sergi.
d) Hem encarregat les postres als allots.
e) Tornau els cromos a les nines!
f) Aquest individu ha pres les sabates al passatger del bigot.
g) Escriviu cartes als pares!
h) Ha cedit la paraula a les delegades.
3. Torna a escriure les oracions substituint els elements subratllats per pronoms febles:
a) En Jaume va agafar les tisores i va tallar el vestit amb les tisores.
b) s fill de Campos i viu a Campos.
c) He repassat els apunts i he vist que faltaven coses en els apunts.
d) Vaig veure el teu germà i vaig parlar amb el teu germà.
e) Es valia de totes les trampes i es vanagloriava de les trampes.
f) Sha casat amb la teva amiga.
g) Em sembla que el pots trobar al cafè de baix.
4. Assenyala els CRV i els CC i substitueix-los per pronoms febles quan sigui possible:
a) s un pesat, sempre es queixa de tot.
b) Vols anar amb mi a la muntanya?
c) Es nega a assistir a la sortida.
d) Sasseu tranquillament.
e) Es recorda de tots els greuges que li han fet al llarg de la vida.
f) No sacostuma que el tractin tan b.
|
Politica de confidentialitate | Termeni si conditii de utilizare |
Vizualizari: 746
Importanta: 
Termeni si conditii de utilizare | Contact
© SCRIGROUP 2024 . All rights reserved
